La ruta del Castell de Torroella de Montgrí, és una de les més famoses de la zona, essent cada cop més popular entre els turistes que s’acosten a visitar els pobles de la costa brava.
Detalls de la ruta al Castell de Montgrí
Temps de pujada: 45 minuts.
Temps de baixada: 35 minuts.
Dificultat: Mitjana
Començarem l´excursió cap al Castell de Montgrí des d´un camí de terra (degudament indicat amb fletxes i cartells), situat a la part nord de Torroella de Montgrí.
Just al costat de l’inici del camí trobareu dos pàrquings per deixar el cotxe de forma totalment gratuïta: un pàrquing a l’esquerra del camí, i un altre amb bateria a la dreta.
A la següent foto, us hem marcat l’inici del camí amb una fletxa, i les dues zones per estacionar el vostre cotxe a rectangles.
De la mateixa manera, us deixem també un mapa interactiu perquè sapigueu com arribar al pàrquing per començar la ruta cap al Castell de Montgrí.
Així doncs, tal com hem comentat en línies anteriors, començarem la ruta cap al castell des de la carretera (atenció no equivoqueu-vos, perquè hi ha dos inicis de camí de terra, i el bo és el que hi ha les indicacions per a la ruta: adjuntem fotografia del camí correcte).
És important tenir en compte que en aquest camí no podrem accedir amb el cotxe (ja que és un camí de terra i, encara que sembli que al principi està en bon estat, es va complicant). Tampoc us aconsellem fer la ruta amb bici, ja que hi ha molts trams de pedres i el terreny és força inestable. La millor opció (per no dir l’única) és accedir al castell a peu o corrent.
També us aconsellem que, si us decidiu a fer l’excursió fins al Castell de Montgrí, trieu la primera o última hora del dia, ja que si es fa la ruta a l’estiu (que és el més comú), el sol serà un gran enemic a la pujada. No és una ruta recomanada per fer-la amb nens menors de 3 anys (tret que els vulguem portar amb nosaltres a sobre), ni per a persones majors de 80 anys o amb una forma física feble.
Als 3 minuts de caminar, ens trobarem amb la primera intersecció de camins, que escollirem el camí de l’ esquerra per seguir amb l’ascensió. També podeu seguir pel camí principal (anomenat “Camí dels tres pins”, el qual és el més llarg ), el qual només haureu de decantar a la dreta a la primera intersecció, i un altre cop a la dreta a la segona intersecció que us trobeu). Una altra opció que teniu (que potser és la més ràpida de totes ), és anar pel camí de la creu. Per anar per aquest camí, heu de triar la primera intersecció a la dreta, i la segona a mà esquerra. Al final, trieu el camí que trieu, tots us portaran al cim .
A partir d’aquí ja començarem a apreciar que anem agafant altura, ja que al llarg del camí començarem a tenir unes bones vistes del poble de Torroella de Montgrí i els seus voltants.
Durant els propers 5 minuts, el camí és força pla, ample i sense pedres. I és que el que estarem fent és envoltar el castell per la part esquerra, per després sí començar ja la pujada cap a aquesta fortificació. En aquest punt (així com al llarg del camí), no trobarem gaires arbres que ens ofereixin una mica d’ombra per aturar i respirar uns minuts. Així que quan en trobem algun, tingueu-ho en compte perquè pocs més en trobareu.
Des d’aquest punt del camí, tindrem una vista espectacular del castell des dels peus. Per tant, un bon moment per fer fotos abans de començar a suar i concentrar-nos a la pujada.
Aviat ens trobarem amb la segona intersecció, la qual tirarem cap al camí de l’esquerra una altra vegada , per seguir la ruta fins a dalt de tot.
A partir d’aquest punt, el camí ja es comença a fer cada cop més estret, a estar més inclinat ia tenir cada cop més pedres i roques que ens alenteixen l’avenç constant que portàvem fins ara.
És important tenir en compte que, al llarg de la pujada, ens trobarem amb creus de camins o interseccions. És per això que ens haurem de fixar en tot moment a les marques que hi ha a les pedres, que ens indiquen el camí correcte en tot moment.
- Marca del camí bo: = (ratlles de color vermelles i blanques).
- Marca del camí incorrecte: X (creu de color blanca).
El primer dels 3 punts punts d’interès que ens trobem al llarg del camí, és una petita caseta feta de pedres, on es pot entrar i refugiar-se de la calor durant uns instants, mentre recuperem forces per seguir pujant cap al castell .
Tal com portem comentant, el camí es fa cada cop més agressiu, i es va intensificant la trobada de pedres i roques que ens dificulten l’ascensió.
Quan seguim el camí, veiem que efectivament, cada cop hi ha menys terra i més pedres, la qual cosa és així fins arribar al Coll de la Creu de Santa Caterina.
Des del tram de la caseta que hem comentat en línies anteriors, passant pel monument del Coll de Santa Caterina, fins arribar al Castell, hem d’advertir que les pedres per les quals passarem cada cop es troben més desgastades pel continu ús i massificació . Això suposa que cada vegada estan més polides, i relliscar pot ser habitual si no es té cura on es trepitja.
Així, doncs, un cop arribats al Coll de la Creu de Santa Caterina, podrem apreciar unes vistes increïbles del Golf de Roses, Empuriabrava, els pobles d’Albons i Viladamat, i tota la costa nord a partir de Torroella.
Cap al sud, en canvi, veurem els pobles de Torroella, Begur, el massís de les Gavarres al fons, i tota la costa a partir de Torroella cap al sud de la costa brava.
Efectivament, aquest és un punt on podem apreciar les dues parts (nord i sud) de la costa brava.
De fet, no hem de passar per alt que aquesta ermita va ser fundada l’any 1392, pels frares Berenguer Desguell, Bartomeu Cabotes i Pere Trasió (més popularment coneguts com “el frares de Montserrat”).
El motiu i el significat d’aquesta construcció va ser honorar la co-patrona de Torroella de Mongrí: Santa Caterina d’Alexandria.
De fet, encara es conserva la tradició popular de fer una trobada cada 25 de novembre en aquest punt (en honor a la diada de la Santa), per commemorar aquest punt com un lloc de salvació: doncs es va convertir en devoció popular durant els segles XVII i XVIII, quan en temps de guerres, gana i pestes, els ciutadans acudien a aquesta ermita per mantenir-se allunyats malalties i contagis.
Un cop hem visitat l’ermita de Santa Caterina i ens hem fet un parell de fotos per immortalitzar el moment, ara només ens queda arribar fins al famós Castell de Montgrí, el qual veurem des d’aquesta ermita.
El camí fins a arribar a la imponent fortificació, està format de pedres gastades i un camí en forma de “S”. Alguns atrevits opten per creuar en vertical i arribar transversalment al castell. Molts altres (la majoria), segueixen el camí fins arribar al cim.
Sabrem que hem arribat al famós Castell de Torroella de Montgrí, quan trobem al camí la següent identificació:
Un cop arribats als peus del mateix castell, ens veurem sorpresos pels seus 13 metres d’alçada, i els seus imponents murs que en fan, una fortificació especial i única.
Història del Castell de Montgrí
Aquest Castell es diu que va ser construït entre els anys 1294 i 1301, a causa d’uns problemes que van tenir entre els comtes de Barcelona (i reis d’Aragó), i els comtes d’Empúries, els quals eren propietaris de la majoria de terres d’aquesta zona (òbviament, ens estem referint a la comarca de l’Alt Empordà i del Rosselló).
Així doncs, aquesta fortificació es va dur a terme per ordres de Jaume II per tal de vigilar els moviments dels comtes d’Empuriabrava.
Tal com es pot observar, les obres que van començar el 1294, mai no van arribar a acabar-se. Així, doncs, des d’aquell moment va deixar de ser un punt estratègic i de control com a tal, i va passar a ser un lloc d’interès cultural i símbol d’aquesta zona.
Característiques arquitectòniques del Castell de Montgrí
L’estructura del castell respon a un pla preconcebut. Forma part d’un model de fortaleses de tipus oriental, que es van difondre per Europa durant els segles XII i XIII després de les croades. Són castells de planta regular, amb torres cilíndriques situades a les muralles.
Del castell només es van construir els murs que formen el perímetre, un quadrat de 31 metres de costat amb quatre torres adossades a cada angle. Els murs tenen una alçada de 13 metres, i estan coronats per merlets.
L´interior del castell, s´ordena al voltant d´un pati central pavimentat amb pedra. Per sota, es conserva una gran cisterna coberta que recollia les aigües pluvials.
Al voltant del pati, s’havien de construir quatre ales de dependències que mai no es van arribar a fer. Tot i això, a la part interior dels murs, es poden distingir uns elements (lligadures i arrencades d’arcs i voltes), que permeten desxifrar l’estructura que hagués tingut l’edifici.
A l’exterior del castell, es poden veure els vestigis d’un mur a la façana sud, i una gran cisterna al vessant nord de la muntanya.
Visitar el Castell
L’entrada és totalment gratuïta, i es pot (de fet cal, un cop arribats aquí) pujar a dalt del castell per unes escales de cargol, on podrem apreciar unes increïbles vistes de la major part de la costa brava.
Des de dalt del castell, podrem fer fotos increïbles com les que us deixem a continuació.
