Tour privat pel barri del Raval amb guia oficial

La drassana reial de la Corona d’Aragó, construïda entre els segles XIII i XIV i ampliada al XVI sota Pere el Cerimoniós. Setze naus paral·leles de pedra on es fabricaven les galeres amb què Aragó va dominar la Mediterrània occidental durant dos-cents anys. És la drassana medieval més ben conservada del món; avui acull el Museu Marítim de Barcelona. El guia explica la relació entre les Reials Drassanes, el port medieval il?expansió comercial de la Corona d?Aragó que va convertir Barcelona en una de les ciutats més importants d?Europa al segle XIV.

Construït entre el 1886 i el 1890 per Antoni Gaudí per a l’industrial tèxtil Eusebi Güell, el Palau Güell és la primera obra a gran escala que Gaudí va executar a Barcelona. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1984. El guia explica els dos arcs parabòlics de la façana, els forjats de ferro de les portes, la terrassa terrat amb les xemeneies revestides de trencadís —la tècnica ceràmica que Gaudí perfeccionaria després al Park Güell i la Sagrada Família—, i per la Sagrada Família—, reputació, per construir la residència privada.

El Raval va començar a anomenar-se Barrio Chino el 1925 quan el periodista Francesc Madrid va prendre prestat el nom del barri marginal de San Francisco per descriure aquest sector en un article, sense que hi hagués mai una comunitat xinesa a la zona. Era el sector on es concentraven els bordells, els garitos i els locals de varietés que freqüentaven mariners i la bohèmia d’entreguerres. Jean Genet va viure aquí a finals dels trenta i ho va descriure a Diario del lladre. El guia recorre els carrers del carrer de la Cera i l’entorn de Sant Pau explicant la morfologia urbana anterior a les grans demolicions del Pla de Reforma Interior i allò que l’urbanisme del segle XX es va emportar. El nom oficial del barri sempre va ser i continua sent El Raval.

Inaugurat el 1847, el Liceu és un dels cinc teatres d’òpera més importants d’Europa i el més gran d’Espanya per aforament. Construït per subscripció privada -sense finançament públic- com a símbol de la nova burgesia industrial catalana. Va patir un incendi parcial el 1861, l’atemptat anarquista del 1893 en què es van llançar dues bombes Orsini des del paradís durant una funció —vint morts—, i l’incendi total del gener del 1994 que el va destruir completament. El guia reconstrueix aquests episodis i explica la reconstrucció, inaugurada el 1999.

La Rambla del Raval es va obrir l’any 2000 mitjançant la demolició d’una poma sencera d’edificis del segle XIX: quatre carrers desapareguts per crear aquest bulevard de 320 metres de llargada i 48 d’amplada. L’operació urbana exemplifica l’estratègia d’esponjament de l’Ajuntament de Barcelona al teixit més dens del barri. Al centre, el Gat de Fernando Botero (2003), escultura de bronze de 3,5 metres donada per l’escultor colombià a la ciutat. El guia explica la lògica urbanística de la intervenció, les conseqüències en termes de desplaçament de veïns i per què el debat sobre la gentrificació del Raval continua obert.

Projecte de Richard Meier, inaugurat el 1995. L’edifici blanc, amb les seves rampes de vidre abocades a la Plaça dels Àngels, va ser el primer gran gest de regeneració urbana del Raval. La plaça es va convertir des del primer dia en un dels punts de skate urbà més reconeguts d’Europa —una escena que ha existit durant trenta anys i que ara està en perill de desaparèixer: des del gener del 2025 la Plaça dels Àngels està en obres d’ampliació del MACBA amb la idea de substituir les rampes d’altres espais per entrenar els skaters. El museu roman obert durant les obres. El guia explica la relació entre el MACBA, el CCCB i l’estratègia cultural de l’Ajuntament per transformar la imatge del Raval als anys noranta, i això implica aquesta nova intervenció per al barri trenta anys després.

Fundat el 1401 per ordre del rei Martí l’Humà, fou durant gairebé cinc-cents anys l’hospital més gran de Barcelona. A les seves sales va morir Antoni Gaudí el 12 de juny de 1926, tres dies després de ser atropellat per un tramvia a la Gran Via —el seu estat d’abandó va portar els serveis d’auxili a prendre’l per un captaire. Avui l’edifici gòtic acull la Biblioteca de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. El pati interior –d’accés lliure– és un dels espais més sorprenents i menys visitats de la ciutat.

Inaugurada el 2012 a l’edifici dissenyat per Josep Lluís Mateo. La plaça porta el nom del líder anarcosindicalista de la CNT assassinat el 1923 per pistolers de la Patronal, en plena època de pistolerisme a Barcelona. El guia explica el context de les lluites obreres al Raval de principis del segle XX, que van tenir aquí un dels seus escenaris centrals.

El monestir benedictí més antic de Barcelona, ​​amb primera menció documental a l’any 911, reconstruït al segle XII en estil romànic llombard. Sant Pau del Camp significa Sant Pau del Camp: quan es va fundar, el monestir estava envoltat de camps de cultiu, lluny del nucli urbà. Avui està completament integrat al teixit de blocs del segle XIX. La planta, el claustre i els capitells romànics es conserven intactes. És un dels edificis medievals menys visitats i més valuosos del Raval.

El mercat cobert més famós d’Espanya, amb origen al mercat a l’aire lliure que els venedors instal·laven davant de l’antiga Porta de la Boqueria. L’estructura de ferro que avui el cobreix es va aixecar entre el 1840 i el 1853 sobre el solar del convent de Sant Josep, desamortitzat el 1835. El guia explica la història del mercat i la diferència entre el que venen les parades orientades al turista i els que abasten els veïns del barri —un contrast que explica, en miniatura, la història—, en miniatura.