Tour privat per la Barcelona de Pablo Picasso amb guia oficial

El punt d’arribada dels Picasso el 1895 era el Port de Barcelona, el mateix des del qual Colom va tornar d’Amèrica el 1493. El guia situa la Barcelona de finals del XIX: la ciutat encara no havia absorbit els municipis perifèrics (la Barceloneta era encara un barri de pescadors separat de l’Eixample per les restes de la muralla de mar), i el jove Picasso dibuixava mariners, vaixells i figures del port que apareixen en les seves primeres aquarel·les conservades. Els Porxos d’en Xifré (1836–1840), primera galeria comercial coberta de Barcelona, emmarquen l’inici del Passeig d’Isabel II i encara conserven els relleus d’escenes de les colònies americanes que l’armador Josep Xifré va encarregar com a declaració de riquesa transatlàntica.

L’edifici neoclàssic de la Llotja, projectat per Joan Soler i Faneca entre 1774 i 1802 sobre la llotja medieval del segle XIV, va acollir durant dos segles la institució artística més important de Catalunya. Al pis noble funcionava l’Escola de Belles Arts; a la planta baixa, la Borsa de Comerç. Picasso va estudiar aquí entre 1895 i 1897. El seu pare impartia classe a les mateixes aules. L’edifici no es pot visitar per dins, però el guia explica el pla d’estudis acadèmic de l’època — dibuix del natural, còpia de gessos, anatomia artística — i per què Picasso el va abandonar per matricular-se a Madrid el 1897, tampoc per quedar-s’hi.

La família Picasso va viure en aquest edifici entre 1895 i 1896, el primer de diversos domicilis barcelonins. El barri de la Mercè, entre la Barceloneta i el Gòtic, era un teixit de carrers estrets habitat per artesans, comerciants del port i famílies de classe mitjana. El guia contextualitza la Barcelona de 1895: l’Exposició Universal de 1888 havia deixat el parc de la Ciutadella, l’Arc de Triomf i el primer sistema d’enllumenat elèctric de la ciutat, però també un deute municipal que llastraria la ciutat durant dècades. Picasso dibuixava des dels balcons del carrer de la Mercè les escenes quotidianes del barri que apareixen en els seus quaderns de l’època.

El recorregut travessa el nucli del Barri Gòtic per arribar a la plaça de la Catedral, un dels espais que Picasso va retratar repetidament. El guia assenyala els detalls arquitectònics que el pintor va captar en els seus dibuixos de joventut: els arcbotants de la Catedral, el Pont del Bisbe (1928, obra de Joan Rubió i Bellver), el claustre amb oques. Aquest és també l’escenari de l’aiguafort L’esquerrà (1899), primera obra gràfica coneguda de Picasso, realitzada al taller d’un gravador de la zona.

La cerveseria modernista fundada el 1897 per Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo va ser el centre neuràlgic de la Barcelona modernista durant els escassos quatre anys que va estar oberta (1897–1903). Picasso hi va arribar als 16 anys presentat pel seu amic Manuel Pallarès, i de seguida va passar a ser figura habitual de la tertúlia. Aquí va dissenyar el menú que encara penja emmarcat, aquí va exposar els seus primers retrats el 1900, i aquí va conèixer els artistes que li obririen les portes de París. L’edifici —la Casa Martí de Josep Puig i Cadafalch, 1896— és un dels primers exemples del modernisme arquitectònic català. El local continua funcionant com a restaurant; el recorregut inclou la lectura exterior de l’edifici i del context històric del que va representar.

Picasso va marxar cap a París per última vegada l’abril de 1904 des de l’Estació de França (en aquell moment anomenada Estació del Nord, en el mateix solar). No va tornar a residir a Barcelona. L’estació actual, inaugurada el 1929, conserva l’estructura de ferro i el vestíbul Art Déco original. El guia tanca el recorregut amb una síntesi del llegat de l’etapa barcelonina en l’obra posterior de Picasso — els rostres angulosos del Període Blau, les figures de Les Senyoretes d’Avinyó (1907) que ell mateix va vincular al record del Carrer d’Avinyó — i orienta sobre com visitar el Museu Picasso a continuació, a pocs minuts a peu.