
El Call és una d'aquelles parts de Barcelona per on molta gent passa sense adonar-se'n. Són quatre o cinc carrers estrets a tocar de la plaça de Sant Jaume, sense grans monuments ni cartells cridaners. Però en aquests carrers hi va viure una comunitat que va donar metges, rabins, matemàtics i consellers de reis, i que va desaparèixer de cop l'estiu del 1391. El que en queda és als detalls: una pedra amb lletres hebrees, dos forats al marc d'una porta, el nom d'un carrer. Aquí t'expliquem què va ser el Call i on mirar per trobar-lo.
El Call va ser el barri on va viure la comunitat jueva de Barcelona a l'edat mitjana. Segons el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), «call» és una paraula catalana que vol dir pas estret entre dues parets, un carreró. Hi ha una altra explicació molt estesa, que el fa venir de l'hebreu «kahal», comunitat o assemblea. El que és segur és que el nom li escau com un guant: els seus carrers amb prou feines deixen passar dues persones alhora.
El barri ocupava un racó de l'antiga ciutat romana. Segons el MUHBA, per llevant arribava fins una mica més enllà del carrer de Sant Honorat, i al nord, fins al carrer de Sant Sever. Per ponent arribava fins a la muralla romana, i al sud, fins al Castell Nou i el carrer del Call, que quedava fora del recinte. Tenia dos portals al carrer del Call, i la seva entrada principal donava a la zona de l'actual plaça de Sant Jaume.
El 1257 el rei Jaume I va autoritzar els jueus a instal·lar-se fora de la muralla antiga, a prop del Castell Nou. Així va néixer el Call Menor, i el barri original va passar a dir-se Call Major. Segons el MUHBA, al segle XIV hi havia cinc sinagogues al Call Major i una al Call Menor, a més d'escoles, un hospital i banys rituals. On hi havia la sinagoga del Call Menor, al carrer de Ferran, avui hi ha l'església de Sant Jaume.
Hi vivien uns quants milers de persones: segons el MUHBA, la comunitat no va superar mai el 10 % de la població de la ciutat. Legalment, els jueus eren «servi camerae regis», és a dir, propietat de la cambra reial (el tresor del rei). El rei els protegia directament a canvi d'impostos especials i préstecs. La comunitat s'organitzava com una aljama, amb el seu propi govern. Els seus representants repartien els impostos, resolien disputes i organitzaven la vida religiosa. El barri tenia forns, carnisseria i fins i tot una petita presó per als seus afers interns.
Les cases creixien cap amunt més que no pas a l'ample, amb patis interiors i escales estretes. El traçat dels seus carrers encara es reconeix avui. Parlaven català, la seva llengua materna, a més d'hebreu, i gairebé tots sabien llegir en una època en què la majoria dels cristians no en sabien. Hi havia rabins, metges que atenien jueus i cristians, canvistes, artesans i comerciants. Alguns membres de les famílies més riques van servir els reis com a financers, assessors i ambaixadors.
D'aquí en van sortir noms que encara s'estudien. Abraham bar Hiyya va ser un matemàtic dels segles XI i XII les obres del qual es van estudiar a tot Europa. Salomó ben Adret, gran autoritat de la llei rabínica, va morir el 1310. I Hasdai Crescas va ser, segons el MUHBA, l'últim gran pensador jueu barceloní. El 1263, Jaume I va convocar a Barcelona una famosa disputa religiosa entre el convers Pau Cristià i el rabí Mossé ben Nahman (Nahmànides). Anys després, Nahmànides va acabar a l'exili.
I Montjuïc? El seu nom vol dir «muntanya dels jueus», perquè la comunitat hi enterrava els seus morts. El cementiri es va fer servir durant segles fins al 1391, i la zona és avui un espai arqueològic.
La convivència va tenir moments molt durs. El 1348, amb la pesta negra, el Call ja va patir un primer atac violent. Però el cop definitiu va arribar el 1391. Aquell estiu, una onada de violència contra els jueus que havia començat a Sevilla el juny es va estendre per València i Mallorca i va arribar a Barcelona. L'assalt va començar el 5 d'agost, dia de Sant Domènec. El barri va ser incendiat, saquejat i destruït, i l'endemà hi va haver un segon atac encara més gran.
Algunes famílies es van refugiar al Castell Nou, una fortalesa reial al costat del Call, però tampoc no hi van estar a salvo. Els que hi havia a dins van ser obligats a triar a l'acte entre convertir-se o morir. Segons el MUHBA, unes 300 persones van triar la mort abans que el baptisme. El rabí Hasdai Crescas va perdre un fill en l'assalt i va deixar per escrit el que va passar. Els que van sobreviure i no es van convertir van fugir al nord d'Àfrica o al sud de França.
Després, les cases del Call es van vendre, sobretot a cristians. L'antic carrer de la Sinagoga va passar a dir-se de Sant Domènec, pel sant del dia de l'assalt. Així es continua dient avui: carrer de Sant Domènec del Call. El 1423 la ciutat va obtenir del rei Alfons el Magnànim el privilegi de no tornar a acollir mai més una comunitat jueva. Quan va arribar el decret d'expulsió dels jueus, el 1492, a Barcelona ja gairebé no hi quedava comunitat jueva.
Al número 5 del carrer de Marlet, a la cantonada amb Sant Domènec del Call, hi ha l'espai que l'Associació Call de Barcelona presenta com l'antiga Sinagoga Major de Barcelona. El seu descobridor explica que el 1983 va intuir que aquell mur era el mur oriental d'una sinagoga, perquè gira per orientar-se cap a Jerusalem i té dues finestres que miren a l'est. Ho va comprovar amb una brúixola. L'Associació, una entitat privada, va recuperar l'espai als anys noranta i el va obrir al públic el 2002.

No és un lloc de culte. Funciona com a museu i centre de difusió de la cultura jueva, i s'hi celebren bar mitsvà i bat mitsvà, la cerimònia jueva de majoria d'edat religiosa. Moltes guies la presenten com «una de les sinagogues més antigues d'Europa», però convé saber que hi ha debat. El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) situa la sinagoga major en aquesta mateixa illa, la que formen Sant Domènec del Call, Marlet, Arc de Sant Ramon del Call i la placeta de Manuel Ribé. Però no la identifica amb el número 5 de Marlet. L'orientació cap a Jerusalem és un indici, no una prova, i l'Associació manté la seva versió. És un espai petit: dues sales per sota del nivell del carrer, un vestíbul i una sala principal. Segons l'associació que la gestiona, a Barcelona les sinagogues no podien ser més grans que les esglésies cristianes. Ves-hi amb aquesta idea: és un espai de memòria jueva amb valor, encara que no sapiguem del cert si va ser la Sinagoga Major.
On mirar
Des del carrer, fixa't en la cantonada de l'edifici i en l'amplada del carrer de Marlet, que conserva la seva mida medieval. El mur que gira cap a l'est és la peça clau en què es basa l'Associació per identificar-la.
Pocs passos més enllà, al mateix carrer de Marlet, hi ha una de les peces més emocionants del Call: una làpida amb una inscripció en hebreu que recorda una fundació de Samuel ha-Sardí, un membre destacat de la comunitat. La que veus a la paret és una còpia fidel. L'original, de cap al 1260, es va trobar dins de l'edifici anterior i avui el guarda el Museu d'Història de Barcelona.

On mirar
La pedra és a l'alçada del pit, en un carrer on dues persones amb prou feines es creuen. La majoria de la gent hi passa mirant endavant i no la veu: abaixa una mica la vista.
Al carrer de Sant Domènec del Call, número 6, hi ha la Casa Adret, una casa del segle XIV que betevé, la televisió municipal de Barcelona, presenta com la casa habitada més antiga de Barcelona. Hi ha altres façanes del Call de la mateixa època, però aquesta és probablement la més ben conservada. Porta el nom d'Astruc Adret, el seu últim propietari jueu, un home benestant que es va convertir al cristianisme després del 1391.
La pista que era una casa jueva és a la porta. La mezuzà és un petit estoig amb un text de la Torà, el Xemà. Les famílies jueves el col·locaven al marc de la porta, a la dreta, i el tocaven amb la mà en entrar. Quan s'arrencava, a la pedra hi quedava el buit.
On mirar
A l'entrada de la Casa Adret s'hi conserven dos forats de mezuzà. Són dels pocs que es poden situar amb seguretat al barri.
A la placeta de Manuel Ribé hi ha el MUHBA El Call, l'espai del Museu d'Història de Barcelona dedicat al barri jueu. Va obrir el 2015 en un edifici medieval amb restes originals dels segles XIII i XIV: la casa d'un teixidor de vels jueu, Yosef Bonhiac. A dins hi veuràs cisternes, pous i objectes de les excavacions. El museu explica la relació entre la comunitat jueva i la resta de la ciutat, el seu llegat cultural, figures com el rabí Salomó ben Adret i l'assalt del 1391.

Consell. L'entrada al MUHBA El Call és gratuïta el primer diumenge de cada mes. Els menors de 16 anys hi entren gratis sempre.
Al Call, fins i tot els noms dels carrers guarden memòria. El carrer de Sant Domènec del Call era el carrer de la Sinagoga, i es va rebatejar amb el sant del dia de l'assalt. El carrer de Sant Honorat es deia de la Font dels Jueus, perquè la comunitat tenia la seva pròpia font: els jueus no podien fer servir les dels altres. Al carrer del Call, que abans es deia dels Torners, treu el cap un tros de la muralla romana. Es va aprofitar per construir el Castell Nou, la fortalesa on es van refugiar algunes famílies jueves el 1391.

Sota terra també hi ha sorpreses. A la cantonada del carrer de la Fruita amb Sant Honorat s'hi van descobrir sis sitges enormes del segle XII. Entre totes hi cabien unes 90 tones de gra, l'aliment d'unes 2.400 o 2.500 persones. Eren més de les que vivien al barri al segle XII, així que es creu que les sitges servien per al comerç a gran escala o per recaptar impostos.
I el carrer dels Banys Nous deu el seu nom a uns banys medievals. Al número 10, al fons d'una botiga, hi ha un pati amb arcs que sovint es presenta com un bany ritual jueu, un «micvé», del segle XII. Però la investigadora del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) responsable del centre del Call sosté que és un dipòsit d'aigua del segle XIX. Si hi entres, tingues en compte que el més probable és que no sigui un bany jueu.
Després del 1391, les làpides del cementiri jueu de Montjuïc van passar a la Corona i es van vendre com a pedra de construcció. Per això apareixen lletres hebrees en murs d'altres parts del Barri Gòtic. Si veus una làpida hebrea en una paret, aquell tros de mur és posterior al 1391.

On mirar
A la plaça del Rei, a la base del Palau del Lloctinent, a la dreta de la porta i arran de terra. I a la plaça de Sant Iu, al costat de l'entrada lateral del Museu Marès, on algunes lletres hebrees es llegeixen perfectament.
Llegenda
Es diu que el costum català de «fer dissabte» (netejar a fons la casa el dissabte) va néixer entre els conversos. Era una manera de demostrar que no guardaven el dissabte, el dia sagrat jueu. El mateix es diu del pernil penjat a la vista a la cuina. És una explicació popular, sense documents que la provin. També es diu que algunes famílies sefardites encara conserven la clau de la casa que van deixar a la península.
Gairebé totes les guies posen la Sinagoga del carrer de Marlet com a visita imprescindible del Call, i del MUHBA El Call se'n parla molt menys. El nostre criteri és el contrari: si només entres en un lloc, que sigui el MUHBA El Call.
Per què? És el centre oficial del Museu d'Història de Barcelona dedicat al barri, és en una casa medieval amb restes originals dels segles XIII i XIV i costa 2,10 €. És petit i es veu en 20 o 30 minuts, però et dona el context que després fa entendre els carrers. La Sinagoga costa 5 €, inclou un plànol en paper i es visita pel teu compte en uns 30 minuts. Són dues sales petites per sota del nivell del carrer: un vestíbul i una sala principal. Val la pena si t'interessa especialment el llegat jueu. Això sí, tingues en compte que el mateix Museu d'Història dubta que fos la Sinagoga Major.
Si tens temps i t'interessa el tema, les dues visites són compatibles, perquè són a uns 50 metres l'una de l'altra. Juntes costen 7,10 € i et porten una mica menys d'una hora.
Consell. Si vols veure les dues, ves-hi de dimarts a divendres al matí, perquè a l'hivern és quan són obertes totes dues alhora. L'horari de la Sinagoga canvia segons la temporada, així que consulta'l al seu web oficial abans d'anar-hi.
Consell. Compra l'entrada de la Sinagoga al seu web oficial, a 5 €. Els webs de revenda la venen més cara.
Consell. El MUHBA El Call obre poques hores. Si hi vas expressament, truca abans al 93 256 21 22 per confirmar que és obert. Tingues en compte que en altres centres del MUHBA l'entrada és gratuïta els diumenges a la tarda. El Call, en canvi, tanca els diumenges a les 14:00, així que aquí no ho pots aprofitar. L'entrada combinada del MUHBA costa 7,30 €, val durant 6 mesos i inclou també la seu de la plaça del Rei, a 4 minuts a peu.
Se sol dir que del barri jueu no en queda gairebé res i que l'única cosa que cal veure és la Sinagoga. No és així: el traçat medieval dels carrers encara hi és i hi ha detalls que es veuen des del carrer sense pagar entrada. Segons la guia oficial del MUHBA, el Call Major era un quadrat d'uns 150 metres de costat, així que en 30 minuts el recorres sencer a pas tranquil. Són uns 500 metres. Aquest és el recorregut que et proposem, en aquest ordre:
Si només tens 30 minuts, no compensa entrar a la Sinagoga, perquè la visita ocupa gairebé tot aquest temps. El que sí que pots fer és entrar 10 o 15 minuts al MUHBA El Call, que és a mig recorregut, si és obert. Tanca els dilluns, i a la tarda només obre els divendres i els dissabtes.
Consell. Fes el passeig a primera hora del matí o a última hora de la tarda. Els carrers són molt estrets i al migdia s'omplen de grups.
Al Barri Gòtic és fàcil acabar en un lloc pensat només per a turistes. Aquests són els que et recomanem, tots a menys de 5 minuts a peu del Call:
Consell. Si fas el nostre tour del Barri Gòtic de les 10:30, Can Culleretes o Bellafila et van perfectes per dinar en acabar. Si vas al de les 16:30, Right Side o Caelum són una bona opció per fer un cafè abans de començar.
Són els horaris i preus publicats el novembre del 2026 al web oficial del MUHBA El Call.
El Call cap en uns pocs carrers, però s'entén molt millor quan algú t'atura davant de la pedra correcta i t'explica què hi va passar. Això és el que fa el nostre tour privat pel Barri Gòtic. Són 3 hores a peu amb un guia turístic oficial, només amb el teu grup, en castellà o en anglès. Surt a les 10:30 o a les 16:30. Els nens de 0 a 11 anys hi van gratis i pots cancel·lar gratis fins a 48 hores abans. Si vols preparar la resta del passeig, aquí tens què veure al Barri Gòtic, parada a parada. També tens la guia per visitar la Catedral de Barcelona, a pocs minuts del Call, i la història de Bàrcino, la Barcelona romana: el barri jueu va créixer al costat de les seves muralles. I si t'atrauen les històries més fosques de la ciutat, mira el nostre tour de les llegendes de Barcelona.
«L'Stephen va ser el nostre guia. Ens va fer un tour molt instructiu sobre la història d'Espanya… Ens va explicar detalls fantàstics de cada lloc.»
Cindy · TripAdvisor, 2026
Abans d'anar-hi. Els horaris del MUHBA El Call i de la Sinagoga poden canviar els festius i segons la temporada. Comprova'ls als seus webs el mateix dia. Recorda que el Call és un barri on viu gent: abaixa la veu als seus carrers estrets. Foto principal: carrer de Marlet, d'Enric (Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0).
Dins del Barri Gòtic, al costat de la plaça de Sant Jaume. El Call Major ocupava els carrers que hi ha entre el carrer del Call, el carrer dels Banys Nous i el carrer de Sant Sever, amb el carrer de Sant Domènec del Call al centre. La parada de metro més propera és Jaume I (L4).
Segons el Museu d'Història de Barcelona, és una paraula catalana que vol dir pas estret entre dues parets, un carreró. Una altra explicació el relaciona amb l'hebreu «kahal», comunitat o assemblea.
Sí. L'espai que l'Associació Call de Barcelona presenta com l'antiga Sinagoga Major, al carrer de Marlet, 5, es visita amb entrada des del 2002. És petit i no és un lloc de culte, sinó un museu. El Museu d'Història de Barcelona situa la sinagoga major en aquesta mateixa illa, però no la identifica amb el número 5, així que no se sap del cert si va ser la Sinagoga Major.
Si t'interessa especialment el llegat jueu, sí: costa 5 €, la visites pel teu compte en uns 30 minuts i és un espai de memòria amb valor. Si només entres en un lloc del Call, et recomanem abans el MUHBA El Call: és el centre oficial del Museu d'Història de Barcelona, costa 2,10 € i et dona el context per entendre el barri. Són a uns 50 metres, així que pots veure les dues en una mica menys d'una hora.
Fes un passeig per fora d'uns 500 metres. Comença al carrer del Call i segueix per Sant Domènec del Call fins al carrer de Marlet, amb la làpida hebrea (número 1) i la façana de la Sinagoga (número 5). Després passa per la placeta de Manuel Ribé, on hi ha el MUHBA El Call, i per Arc de Sant Ramon del Call i Sant Honorat, per acabar a la plaça de Sant Felip Neri. T'ho expliquem carrer a carrer a el Call en 30 minuts.
Per l'assalt del 1391, que va començar el 5 d'agost. El barri va ser saquejat i incendiat i, segons el MUHBA, unes 300 persones van morir per no renunciar a la seva fe. Molts supervivents es van convertir o van fugir, i el 1423 la ciutat va obtenir el privilegi de no tornar a acollir una comunitat jueva.
Sí. Es diu així perquè la comunitat jueva de Barcelona hi enterrava els seus morts. Moltes làpides d'aquell cementiri van acabar reutilitzades com a pedra de construcció després del 1391, i algunes encara es veuen en murs del Barri Gòtic.